|
 |
La
presència de l'home a Formentera es remunta almenys a 4.000 anys. De la
dominació romana queda com a màxim exponent el campament de Ca Blai,
en les proximitats d'És Va calar. Després del període de dominació
àrab, Eivissa i Formentera van ser conquistades per tropes catalanes en
1235. L'emigració a terres llunyanes va ser una constant fins a mitjans
del segle XX. El turisme va canviar de forma radical l'economia i la
societat de la illa. Els "hippies" van contribuir de forma
decisiva en donar-la a conèixer i unir el seu nom a una manera distinta
d'entendre la vida i fer turisme. L'Estatut d'Autonomia de les Illes
Balears (1983) estableix la doble oficialitat del català, llengua
pròpia de les illes, i del castellà, llengua oficial de l'Estat, i
retorna les institucions pròpies d'autogovern: el Consell Insular, el
Parlament i el Govern de les Illes Balears. Passats els segles, encara
no se sap amb certesa la procedència de les manifestacions
folklòriques de Formentera, encara que resulta obvi que els origens
són àrabs (majorment en el cant) són molts els matisos que poden fer
dubtar d'això.
Crida poderosament l'atenció la simbologia de la dansa
així com la singularitat dels instruments musicals que s'utilitzen,
elaborats totalment de forma artesanal partint de la base de l'ús de
matèries primeres exclusivament autòctones.
Resulten molt
espectaculars les vestimentes, sobretot les de festa de la dona,
completades amb una "emprendada" d'or (de preu incalculable) i
que contrasta poderosament amb la vestimenta de treball totalment negra
i d'una extrema senzillesa.
|
 |
El
descobriment del sepulcre megalític de Ca na Costa, que es
produí el 1974, documentà la presència de l'home a les Pitiüses
a l'edat del bronze; datat el 1600 aC, la troballa d'aquest
monument funerari significà per a Formentera la seva entrada en
la prehistòria. Ca na Costa, juntament amb altres vestigis de
l'època, testifica la presència de comunitats humanes fa quasi
quatre mil anys.
El
trànsit històric de Formentera des dels temps de fenicis i
cartaginesos ha anat igual al de la veïna Ibiza. Les restes fenícies
i romanes trobades a Formentera són menys denses que a Ibiza; i
en destaca el campament romà de Can Blai, al punt quilomètric
10 de la carretera general de l'illa. Del que sí hi ha
testimonis rotunds és de la condició d'illa poblada en
l'antiguitat. L'historiador grec Estrabó, per exemple, així ho
confirma a l'inici de la nostra era i és el primer que es
refereix a l'actual Formentera com Ophiusa en la seva Geografia.
Altres autors de l'antiguitat parlen ja d'Ibiza i Formentera com
"illes dels pins".
S'Espalmador,
un illot situat a cavall entre Ibiza i Formentera, fou en l'antiguitat
un important port de trànsit, atesa la seva situació estratègica en
les rutes comercials marítimes de la Mediterrània occidental. El període
obscur, pel que fa al coneixement històric, que s'obre per a Formentera
amb les invasions vàndales i bizantines de les Balears, els segles V i
VI, es romp amb els testimonis de la presència àrab, constatada mitjançant
làpides dels primers anys del mil·lenni actual. Quan les tropes
catalanes de Guillem de Montgrí, el 1235, conquistaren les Pitiüses,
Formentera estava encara habitada per sarraïns, segons quedà recollit
en el Llibre dels feits.
L'intent
d'establir una població permanent a Formentera fracassà; la duresa de
l'illa i la inseguretat provocada per les incursions berbers posaren fi,
en els darrers anys del segle XIV, a allò que es coneix com el
"primer repoblament".
|
|
Hagueren
de passar tres segles perquè, el 1697, les gents d'Ibiza es decidissin
a repoblar Formentera. Per fer-ho, construïren l'església fortificada
de Sant Francesc Xavier, que dóna nom a la principal localitat de
l'illa, i que durant dècades oferí seguretat als habitants de
Formentera. Algunes torres de defensa i guaita al litoral complementaren
el sistema defensiu de l'illa i convertiren el "segon repoblament"
en definitiu.
Cap
a mitjan segle XVII la població de Formentera era de quatre-centes
persones i, a finals del segle passat, l'illa tenia ja quasi dos milers
d'habitants. En l'actualitat, els formenterers són més de cinc mil.
(texte de IBATUR
Institut Balear del Turisme y Ajuntament de Formentera)
|
